TRASTORNS DE PERSONALITAT
1.- Què son?
2.- Com el podem identificar?
3.- Què pretenem amb el tractament?
4.- Com ho fem?
Què son?
Els trastorns de personalitat s’inicien durant l’adolescència, i es fan evidents a l'inici de l’edat adulta, quan es considera que la personalitat està formada i afecten a d’entre un 10 i un 13% de la població. Són patrons rígids, inflexibles, i desadaptatius de la forma de pensar, sentir, comportar-se i relacionar-se de les persones. Aquests patrons es poden convertir en "trampes" persistents que interfereixen en la vida de la persona i de la seva família, causant malestar general o conseqüències negatives en el seu entorn.
Tipus:
- Trastorn paranoide de la personalitat
- Trastorn esquizoide de la personalitat
- Trastorn esquizotípic de la personalitat
- Trastorn antisocial de la personalitat
- Trastorn límit de la personalitat
- Trastorn histriònic de la personalitat
- Trastorn de la personalitat per evitació
- Trastorn de la personalitat per dependència
- Trastorn obsessiu-compulssiu de la personalitat
Com el podem identificar?
Els trastorns de personalitat es poden observar pel patró disfuncional i rígid de:
- el pensament de la persona: la forma de percebre o interpretar les persones, coses o situacions
- l’estat d’ànim: intensitat i inadequació de l’afectivitat i de la seva resposta emocional
- l’activitat interpersonal
- el control d’impulsos de les persones: poden manifestar reaccions en l’entorn inadequades i exagerades
Aquest patró d’actuació, segons el marc en el que es centri, respondrà a un determinat tipus de trastorn de personalitat. Així en el Trastorn paranoide de la personalitat s’observaria un patró de desconfiança i suspicàcia que fa que s’interpretin maliciosament les intencions dels altres, fet pel que podria quedar alterat el seu pensament, estat d’ànim, activitat interpersonal o control d’impulsos.
Què pretenem amb el tractament?
Amb el tractament es pretén ajudar al pacient a comprendre la seva experiència interna i de comportament i a modificar els trets més disfuncionals en d’altres funcionals. El tractament també té com a objectiu reduir la probabilitat d’aparició d’altres problemes psicològics (ansietat, depressió, consum de tòxics, conflictes socials, etc).
Com ho fem?
Teràpia psicològica individual
Abans d’iniciar el tractament, es fa necessària una avaluació clínica i psiquiàtrica, per a determinar la síndrome i distingir de possibles trastorns associats.
El tractament dels trastorns de personalitat ha de cenyir-se al tipus de trastorn de personalitat que té la persona. El tractament psicològic és llarg, la teràpia individual ajuda al pacient a enfrontar-se a la realitat, a comprendre les causes de la seva ansietat, a reconèixer la seva manera de pensar, com es relaciona amb els altres i amb si mateix, i a fixar uns límits i establir uns objectius per a comportar-se d’una forma diferent a l’habitual que no li comporti problemes. La teràpia de modificació de conducta pot ajudar davant l’aïllament social, i a respondre a les exigències quotidianes. La implicació familiar és d’utilitat en tot el procés terapèutic.
Tractament farmacològic
En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.
Tractament bio/neurofeedback
El tractament amb bio/neurofeedback és un tractament innovador que permet que la persona controli voluntàriament els seus processos fisiològics davant d’un problema clínic. El terapeuta valorarà la contribució del mateix a la millora terapèutica.
Teràpia grupal
Els grups terapèutics constitueixen un tractament complementari al psicològic individual i al psiquiàtric. El psicòleg, segons les característiques i necessitats del pacient, i l’aprofitament que consideri que podria fer del grup terapèutic, valorarà la seva incorporació dins la teràpia grupal.
Enrere
