PROBLEMES DEL CONTROL D'IMPULSOS
1.- Què son?
2.- Com el podem identificar?
3.- Què pretenem amb el tractament?
4.- Com ho fem?
Què son?
El control dels impulsos ens permet viure en societat, complir lleis i respectar-nos els uns als altres, pel que una alteració dels mateixos ens perjudica a nivell personal i dificulta les nostres relacions socials. Les persones que tenen dificultats per a controlar els seus impulsos es veuen incapaces de resistir-se a un impuls, un desig o una temptació de dur a terme un acte que els pot perjudicar a ells o a d’altres persones. Tenen una elevada prevalença, alguns d’ells, com el del "joc patològic", són freqüents entre un 0,5 i 2,5% en la població adulta.
Tipus:
- Trastorn explosiu intermitent (la persona té episodis on no pot controlar els impulsos agressius)
- Cleptomania (impuls de robar objectes no necessàriament necessaris o de valor)
- Piromania (fascinació pel foc i gratificació en provocar-lo)
- Joc patològic o ludopatia (la persona té un comportament de joc desadaptatiu, persistent, que va en augment i produeix una disfunció social, familiar i econòmica)
- Tricotil·lomania (manca del control d’impulsos a l’arrencar-se cabells)
Amb les noves tecnologies, observem d’altres afectacions per la manca de control d’impulsos, com:
- l’addició a Internet
- l’adició als telèfons mòbils
- etc.
Com el podem identificar?
En els trastorns del control d’impulsos la persona experimenta, respecte l'impuls:
- Accions irresistibles: No pot resistir-se a dur a terme accions que poden ser perjudicials per ell o pels altres (impulsos d’ira, de robatori, de joc, de tricotil·lomania)
- Abans de dur a terme l’acció hi ha tensió emocional.
- Al realitzar l’acció la persona experimenta plaer o alliberament
- Poden haver-hi sentiments de culpa o penediment després de l’acció.
També pot observar-se en l’estat general de la persona:
- Preocupacions, inquietud, irritabilitat, evasió dels problemes, malestar emocional, etc.
Què pretenem amb el tractament?
El tractament d’aquest trastorn pretén que la persona aprengui a controlar els impulsos que la duen a perjudicar-se a si mateixa i als altres, i tractar possibles àrees que hagin pogut quedar afectades.
Com ho fem?
Teràpia psicològica individual
Abans d’iniciar el tractament, es fa necessària una avaluació clínica i psiquiàtrica, per a determinar la síndrome i distingir-la de possibles trastorns associats. En aquest tipus de trastorns és especialment important, ja que molts trastorns psiquiàtrics incorporen la pèrdua del control d’impulsos com a simptomatologia pròpia.
El tractament psicològic segueix una línia cognitiva conductual. Inicialment es pretén que la persona auto avaluï el grau de perjudici de l’acte comès cap a ell o cap els altres, autoobservi l'impuls que el desencadena, les sensacions físiques, els pensaments associats, etc. Després d’una rigorosa anàlisi s’entrena a la persona en tècniques psicològiques per a controlar la impulsivitat i desenvolupar formes més adaptades d’afrontar aquelles situacions.
Tractament farmacològic
En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.
Tractament bio/neurofeedback
El tractament amb bio/neurofeedback és un tractament innovador que permet que la persona controli voluntàriament els seus processos fisiològics davant d’un problema clínic. El terapeuta valorarà la contribució del mateix a la millora terapèutica.
Teràpia grupal
Els grups terapèutics constitueixen un tractament complementari al psicològic individual i al psiquiàtric. El psicòleg, segons les característiques i necessitats del pacient, i l’aprofitament que consideri que en fer del grup terapèutic, valorarà la seva incorporació dins la teràpia grupal.
Enrere
