PROBLEMES RELACIONATS AMB EL CONSUM DE SUBSTàNCIES

1.- Què son?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Què son?

Els trastorns relacionats amb substàncies inclouen els trastorns relacionats amb la ingesta d’una droga d’abús, els efectes secundaris d’un medicament i l’exposició a tòxics. Algunes d’aquestes substàncies són l’alcohol, el tabac, la marihuana o el cànnabis, la cocaïna, els al·lucinògens, els opiacis, els sedants i els ansiolítics. 

Aquests trastorns es divideixen entre els que estan relacionats amb el consum d’aquestes substàncies, la pròpia addicció, i els que són induïts per aquestes substàncies, com la intoxicació, la síndrome d’abstinència, l’ansietat induïda per substàncies, etc.

 

Com el podem identificar?

Els trastorns addictius segueixen un patró en el que trobem les següents característiques:

• hi ha tolerància (una necessitat creixent del consum de la substància)
• hi ha una dependència psicològica
• hi ha una síndrome d’abstinència
• es pren la substància, o es manté la conducta addictiva en una quantitat superior a la que inicialment es pretenia
• hi ha un desig persistent de controlar o interrompre el consum
• es dedica molt de temps a activitats relacionades amb la conducta addictiva
• malgrat tenir problemes relacionats amb la conducta addictiva, aquesta es manté
• es redueixen activitats socials o recreatives importants
• l’addicció és viscuda com una obsessió
• l’addicció comporta conseqüències negatives per la pròpia vida i a la dels altres
• hi ha una falsa percepció de control de la conducta addictiva
• hi ha una negació de l’addicció o de les conseqüències negatives que comporten

 

Què pretenem amb el tractament?

La intervenció en addiccions incorpora un seguit de fases que acompanyen al pacient cap a l’abstinència total de la substància o la fi de la conducta addictiva, aquestes s’inicien amb el reconeixement de la conducta addictiva. Es pretén restablir l’estil de vida del pacient i cercar noves metes alternatives a la conducta addictiva.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

Abans d’iniciar el tractament, es fa necessària una avaluació clínica i psiquiàtrica, per a determinar la síndrome i distingir-la de possibles trastorns associats.

La intervenció és de tipus cognitiva-conductual, permet avaluar les necessitats dels pacients, el seu estat real de canvi, i tècniques i procediments terapèutics adequats a cada cas. D’aquesta manera acompanyem al pacient en la fase en la que es trobi, seguint el pla terapèutic que postula el model transteòric de canvi de Prochaska i DiClemente. En aquest, incorporem tècniques com la psicoeducació, la motivació, la conscienciació, el maneig del craving (necessitat intensa de consum), prevenció de recaigudes i d’altres.

Tractament farmacològic

En aquest cas el tractament farmacològic complementa al psicològic, afavorint l’evolució positiva del pacient. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

Tractament bio/neurofeedback

 

El tractament amb bio/neurofeedback és un tractament innovador que permet que la persona controli voluntàriament els seus processos fisiològics davant d’un problema clínic. El terapeuta valorarà la contribució del mateix a la millora terapèutica.

Teràpia grupal

Els grups terapèutics constitueixen un tractament complementari al psicològic individual i al psiquiàtric. El psicòleg, segons les característiques i necessitats del pacient, i l’aprofitament que consideri que podria fer del grup terapèutic, valorarà la seva incorporació dins la teràpia grupal.

 

Enrere