PROBLEMES RELACIONATS AMB EL CONSUM DE SUBSTàNCIES

1.- Què son?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Què son?

Els trastorns relacionats amb substàncies inclouen els relacionats amb la ingesta d’una droga, l’abús, els efectes secundaris d’un medicament i l’exposició a tòxics. Algunes d’aquestes substàncies són l’alcohol, el tabac, la marihuana o el cànnabis, la cocaïna, els al·lucinògens, els opiacis, els sedants i els ansiolítics. 

Aquests trastorns es divideixen entre els que estan relacionats amb el consum d’aquestes substàncies, la pròpia addicció, i els que són induïts per aquestes substàncies, com la intoxicació, la síndrome d’abstinència, l’ansietat induïda per substàncies, etc.

 

Com el podem identificar?

Els trastorns addictius segueixen un patró en el que trobem les següents característiques:

• hi ha tolerància (una necessitat creixent de consum de la substància)
• hi ha una dependència psicològica
• hi ha una síndrome d’abstinència.
• es pren la substància, o es manté la conducta addictiva en una quantitat superior a la que inicialment es pretenia.
• hi ha un desig persistent de controlar o interrompre el consum.
• es dedica molt de temps a activitats relacionades amb la conducta addictiva.
• malgrat tenir problemes relacionats amb la conducta addictiva, aquesta es manté.
•  es redueixen activitats socials o recreatives importants.
• l’addicció és viscuda com una obsessió.
• l’addicció comporta conseqüències negatives per a la pròpia vida i la dels altres.
• hi ha una falsa percepció de control de la conducta addictiva.
• hi ha una negació de l’addicció o de les conseqüències negatives que comporten.

Què pretenem amb el tractament?

La intervenció en addiccions incorpora un seguit de fases que acompanyen el pacient cap a l’abstinència total de la substància o la fi la conducta addictiva, aquestes s’inicien amb el reconeixement de la conducta addictiva. Es pretén restablir l’estil de vida del pacient i cercar noves metes alternatives a la conducta addictiva.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

La intervenció cognitiva-conductual permet avaluar les necessitats dels pacients, el seu estat real de canvi, i les tècniques i procediments terapèutics adequats per cada cas. D’aquesta manera acompanyem al pacient en la fase en la que es trobi, seguint el pla terapèutic que postula el model transteòric del canvi de Prochaska i DiClemente. En aquest, incorporem tècniques com la psicoeducació, la motivació, la conscienciació, el maneig del craving (necessitat intensa de consum), la prevenció de recaigudes i d’altres.
L’assistència la fem individual i també amb intervencions grupals.

Teràpia familiar

L’assessorament familiar és bàsic per a ajudar el pacient en la seva rehabilitació. A la família se la forma sobre l’estadi en el que es troba l'afectat i orienta sobre com actuar i ser un element important de suport. A la teràpia familiar també es recullen les necessitats i preocupacions de la família,  i se l’ajuda a disminuir l’ansietat i afrontar de forma positiva les crisis.

Tractament farmacològic

En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

 

Enrere