PROBLEMES D'ANSIETAT

1.- Què és?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Què son?

Les respostes d’ansietat són reaccions defensives i instantànies davant el perill. Aquestes respostes són adaptatives i protectores de l’ésser humà. L’ansietat és una resposta de por intensa, preocupació, inquietud, que expressem amb respostes fisiològiques (palpitacions, pols ràpid, respiració accelerada, sudoració...), cognitives (preocupació, inseguretat, sensació d’incapacitat, de pèrdua de control, poca concentració...), i conductual (paralització motora, hiperactivitat, moviments desorganitzats, conductes d’evitació...). Quan manifestem aquest tipus de respostes davant situacions inofensives però estressants, expressem una resposta d’ansietat desadaptativa, present als trastorns d’ansietat. Els trastorns d’ansietat són dels més freqüents en la població infantil, un 13%.

Tipus:

• Trastorn d’ansietat per separació
• Pors i fòbies (a l’escola, a la foscor, al sons forts..)
• Trastorn d’ansietat generalitzada
• Trastorn obsessiu-compulsiu
• Trastorn d’estrès posttraumàtic
• Trastorn d’angoixa

 

Com el podem identificar?

El nen presenta alguns dels següents símptomes, depenent del trastorn que refereixi:

• por intensa
• preocupacions excessives
• respostes fisiològiques de mareig, sudoració, fogots, fatiga
• conductes d’evitació de les situacions temudes
• pensament i conductes repetitives
• reviu aconteixements traumàtics
• dificultats per dormir
• alteracions en la gana

 

Què pretenem amb el tractament?

Que els nens aprenguin a tractar amb les seves pors, modificant la forma de pensar, i actuar. Que es restableixi la seva vida quotidiana que s’ha pogut alterar pel trastorn.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

En el tractament individual treballem amb teràpia cognitiva-conductual per ajudar al nens a reconèixer l’emoció de l’ansietat, les seves implicacions, i ajudar-lo amb tècniques per a regular-la (tècniques de relaxació, tècniques de reestructuració cognitiva) i fer un afrontament positiu (dessensibilització sistemàtica). Fem un entrenament específic en les habilitats que l’ajudaran a superar el trastorn (entrenament en assertivitat, etc).

Teràpia familiar

La implicació de la  família es fa imprescindible, a la que es forma i entrena com a "coterapeuta" del procés terapèutic, fet que ajuda notablement al bon pronòstic del nen.

Tractament farmacològic

En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

 

Enrere