PROBLEMES AFECTIUS O DE L'ESTAT D'àNIM

1.- Què son?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Quèson?

Un dels trastorns de l’estat d’ànim o afectiu més freqüents és la depressió major, entre un 8-10% de la població infantil, en augment en l’adolescència.

La depressió major implica un canvi en la forma de sentir del nen. Es caracteritza per la presència d’un estat d’ànim deprimit (en els nens o adolescents, irritable), o pèrdua d’interès o plaer, ve acompanyat per dificultats per dormir, canvis en la gana, alteracions psicomotores, cansament, pèrdua de l’autoestima, dificultats en la concentració i idees de mort. Aquestes característiques són més intenses i freqüents que en d’altres nens, i poden interferir en la seva vida familiar, escolar i social.

Tipus:

• Trastorns depressius: trastorn depressió major o trastorn distímic
• Trastorns bipolars

 

Com el podem identificar?

Un nen amb depressió major viu un o més episodis de depressió major,  caracteritzats per:
 

• aspecte trist, plora, s’enfada fàcilment, mostra mal humor.
• dificultat per divertir-se, s’avorreix, no està motivat pel joc.
• fracàs, culpa, destrucció, o mort presents en el joc.
• augment o pèrdua de la gana. Augment o pèrdua de pes.
• dorm més o menys que abans, o es desperta a les nits.
• es mou molt, es mostra més agitat, o contràriament va més lent que abans.
• es troba més cansat del que és habitual.
• té sentiments de que "ningú l’estima", "que no serveix per res", sent que tot "és culpa seva".
• li costa més concentrar-se, se li obliden les coses amb facilitat.
• presenta encopresi o enuresi secundària.
• mostra aïllament, retraïment
• disminueix el rendiment acadèmic

 

Què pretenem amb el tractament?

Abans d’iniciar el tractament, es fa necessària una avaluació clínica i psiquiàtrica, per a determinar la síndrome i distingir-la de possibles trastorns associats, com trastorns orgànics, trastorns d’ansietat, trastorns del comportament, altres trastorns de l’estat d’ànim, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, etc. El tractament pretén millorar l’estat d’ànim del nen, restablir les possibles afectacions del trastorn a la seva vida, com  el baix rendiment escolar, l’aïllament social o els conflictes familiars.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

Amb la teràpia individual s’ajuda al nen a aprendre habilitats per reconèixer i moderar el seu estat d’ànim, potenciar les seves habilitats socials per a afavorir les relacions socials satisfactòries, habilitats de solució de problemes per a afrontar els problemes quotidians, i se l’ajuda a processar la informació d’una forma més adaptativa.

Teràpia familiar

La teràpia familiar orienta als pares per tal de que puguin ajudar al nen a que millori els seus autoconcepte i autoestima, li donin suport i tranquil·litat, i l’estimulin davant les seves activitats diàries.

Tractament farmacològic

En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

 

Enrere