PROBLEMES ADAPTATIUS

1.- Què son?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Què son?

Els trastorns adaptatius es donen per una reacció de desajustament a una o més situacions psicosocials estressants viscudes per la persona (com una separació, problemes familiars, canvis de casa, canvis d’escola, malalties, emigració, etc.). Apareixen uns símptomes emocionals i comportamentals durant els tres mesos següents a l'inici del succés, que generen un malestar superior a l'esperat pel mateix. Aquest malestar comporta un greu deteriorament en àrees de l'individu com l’acadèmica, la laboral o la social.

Tipus:

• amb estat d’ànim depressiu
• amb ansietat
• mixt: amb ansietat i estat d’ànim depressiu
• amb trastorns de comportament
• amb alteració mixta d’emocions i comportament

 

Com el podem identificar?

Quan observem que la persona viu un fet estressant de forma desproporcionada i mostra:

• símptomes depressius (falta d’ànim, desil·lusió, plor...)
• símptomes d’ansietat (neguit, irritabilitat, inquietud, preocupacions, por, insomni...)
• alteracions del comportament (agressivitat, desobediència, desinterès...)
• queixes somàtiques, aïllament o baix rendiment acadèmic

Què pretenem amb el tractament?

Reduir l’agent estressant, i l'impacte del mateix. Facilitar estratègies positives per al seu afrontament, i per la prevenció de recaigudes. Establir un sistema de suport que ajudi el nen a la seva readaptació.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

Partint del factor estressant, avaluem i treballem les dificultats que ha presentat el nen per fer front a l’estrès. Són d’utilitat la teràpia centrada en l’expressió de les emocions, les tècniques de relaxació, la resolució de problemes i la reestructuració cognitiva. Aquestes tècniques són modificadores de les conductes desadaptades.

Teràpia familiar

La teràpia familiar complementa la individual, dirigida a comprendre i donar suport al pacient, educar sobre la seva vulnerabilitat al succés estressant i les conseqüències del trastorn, i fomentar la col·laboració a la teràpia per a l’afrontament positiu del fet estressor.

Tractament farmacològic

En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

 

Enrere