ESQUIZOFRèNIA I ALTRES TRASTORNS PSICòTICS
1.- Què son?
2.- Com el podem identificar?
3.- Què pretenem amb el tractament?
4.- Com ho fem?
Què son?
L’esquizofrènia és un trastorn mèdic que s’inicia al final de l’adolescència o a l'inici de l’edat adulta, i pot originar-se de forma aguda o progressiva. La malaltia, que té una incidència d'entre un 0.5 i un 1% en la població general, provoca uns pensaments i sentiments estranys, i una forma de comportament poc usual. Es caracteritza per una alteració de la funció mental, a la persona li costa pensar i raonar de forma normal, dominar les seves emocions, prendre decisions i relacionar-se amb els altres, així, les relacions familiars, socials i l’activitat de l'individu queden pertorbades. És una malaltia crònica i complexa que no afecta tothom per igual.
Tipus esquizofrènia:
- Paranoide
- Desorganitzada
- Catatònica
- Indiferenciada
- Residual
Altres trastorns psicòtics:
- Trastorn delirant
- Trastorn psicòtic breu
- Trastorn esquizofreniforme
- Trastorn esquizoafectiu
Com el podem identificar?
En l’esquizofrènia no observem un quadre determinat, sinó un conjunt de símptomes, entre els quals:
- idees delirants
- al·lucinacions
- ús d’un llenguatge desorganitzat i incoherent
- comportament greument desorganitzat (molt agitat i incapaç d’organitzar-se) o catatònic (disminució de l’activitat psíquica i motora)
- esmussament afectiu (no reacció davant estímuls emocionals), alògia (pobresa de la parla), apatia, anhedònia (incapacitat per gaudir dels plaers
Els altres trastorns psicòtics presenten alguns dels símptomes de l’esquizofrènia, com les idees delirants, que en el trastorn delirant es centren en un tema (de grandiositat, gelotípic, persecutori, etc.), altres es diferencien en l’afectació i durada del trastorn, o l’associació dels símptomes als d’altres trastorns, com un episodi de depressió major, maníac o mixt.
Què pretenem amb el tractament?
Restablir la vida de la persona i afavorir el bon funcionament social, familiar i laboral.
Com ho fem?
Teràpia psicològica individual
Abans d’iniciar el tractament, es fa necessària una avaluació clínica i psiquiàtrica, per a determinar la síndrome i distingir-la de possibles trastorns associats.
El tractament psicoterapèutic ajuda el pacient a que comprengui els problemes passats o actuals, els seus sentiments, reaccions personals, i que aprengui tècniques d’adaptació i de solució de problemes quotidians. Aquest pot incloure l’assessorament vocacional, l’administració dels diners, l’entrenament en habilitats socials o qualsevol acció que millori les relacions socials, el rendiment laboral o l’autonomia del pacient. L’educació familiar és l’altre via d'intervenció, que permet que la família aprengui estratègies per a manegar la malaltia, relacionar-se amb el malalt i ajudar-lo a que es mantingui en bon estat.
Tractament farmacològic
En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.
Tractament bio/neurofeedback
El tractament amb bio/neurofeedback és un tractament innovador que permet que la persona controli voluntàriament els seus processos fisiològics davant d’un problema clínic. El terapeuta valorarà la contribució del mateix a la millora terapèutica.
Teràpia grupal
Els grups terapèutics constitueixen un tractament complementari al psicològic individual i al psiquiàtric. El psicòleg, segons les característiques i necessitats del pacient, i l’aprofitament que consideri que podria fer del grup terapèutic, valorarà la seva incorporació dins la teràpia grupal.
Enrere
