Dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat

1.- Què és?

2.- Com el podem identificar?

3.- Què pretenem amb el tractament?

4.- Com ho fem?

 

 

Què és?

El TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) és un Trastorn neurobiològic caracteritzat per un comportament de desatenció  i /o hiperactivitat-impulsivitat més freqüent i greu a l'observat en persones amb el mateix grau de desenvolupament. És un trastorn crònic, d’una elevada prevalença (7%), que interfereix en moltes àrees de l'individu, com l’àrea personal, familiar, escolar i social.

Subtipus:

• tipus combinat
• tipus predominantment inatent
• tipus predominantment hiperactiu-impulsiu

 

Com el podem identificar?

S’observa un patró conductual de:
 

• dificultats per mantenir l’atenció en tasques
• no posa suficient atenció als detalls  
• sembla no escoltar directament quan se li parla
• no finalitza les tasques escolars
• té dificultats per organitzar les tasques escolars i les activitats
• és poc curós en les activitats diàries
• oblida o perd objectes importants
• es mou en excés
• parla en excés
• respon impulsivament
• interromp
• es precipita en donar les respostes.

 

Què pretenem amb el tractament?

Millorar els símptomes característics del trastorn, i que el nen tingui més recursos en el control dels mateixos, i així pugui adaptar-se millor al seu entorn familiar, escolar i social.

 

Com ho fem?

Teràpia psicològica individual

Es treballa en teràpia individual amb el nen l’entrenament autoinstruccional, els hàbits d'estudi, la planificació i el seguiment d’un mètode d'estudi adient per a donar suport a l’àrea acadèmica.  Es fomenta una autoestima saludable, i la pràctica d’estratègies d’autocontrol i habilitats socials, que faciliten les relacions interpersonals.

Teràpia familiar

Es realitza teràpia familiar orientada a formar als pares en tècniques de modificació de conducta eficaces en el control del comportament del nen, i en ajudar al nen a generalitzar les tècniques apreses en consulta. Es realitza coordinació amb mestres o d’altres professionals implicats en la tasca educativa del nen.

Tractament farmacològic

En alguns casos és convenient complementar el tractament psicològic amb un tractament farmacològic. L’equip de psiquiatres del centre treballa coordinadament amb l’equip de psicòlegs per poder fer una valoració diagnòstica conjunta i assolir els objectius terapèutics definits.

Enrere